Doncs si, en Iacobus i jo ja tenim l’iPhone, per fi!!! Ha costat una miqueta però al final ja estem gaudint d’aquesta meravellosa màquina, una passada.
A estat tota una aventura, com a mínim per a mi…
Quant va sortir el vaig buscar per BCN (esgotat), com ja sabreu, també vaig preguntar per NY (no es podia sortir de la tenda sense un alta amb AT&T, tot el contrari que amb el 2G) i també ho vaig intentar per Jaén (llistes d’espera llargues, molt llargues), doncs a cap dels tres llocs va ser possible.
Va arribar un moment que vaig estar a punt de tirar la tovallola, eren masses coses negatives…
Per un costat la vergonyosa sortida del gadget, sense cap mena de dubte, amb més repercussió internacional del moment, estem parlant de molt poques unitats disponibles no només el primer dia, sinó, durant dos mesos (ara sembla que estan arribant més sovint i més quantitat), era una sensació de… “si Apple/Telefónica no volen que el compri, doncs no el compraré”
I per una altra banda, el fet d’haver de vendre l’anima al diable, digues-li diable, digues-li Telefònica.
Aquestes dues raons són més que suficients per a engegar-ho tot, però clar, estem parlant d’Apple i de l’iPhone, llavors aquestes dues raons passen a ser anecdòtiques.
Quan tens l’iPhone te n’oblides dels dos mesos buscant i buscant, i te n’oblides de les tarifes un pèl abusives, només veus el que tens entre les mans (em refereixo a l’iPhone és clar).
Conclusió: Val la pena. També val la pena haver esperat al 3g, crec que trobaria a faltar poder connectar-me a qualsevol lloc quan em va bé, sense comptar les aplicacions que estan pensades per aprofitar-se d’aquesta tecnologia… però d’això ja anirem parlant.