Un thriller? Un drama? ciència ficció? Encara no sé que vaig veure diumenge. I és que la pel·lícula 3 diasés l’exemple perfecte de “el que mucho abarca poco aprieta”. Un altre vot de confiança pel cinema espanyol que m’ha fet veure una mala peli.
Premiada com millor pel·lícula al festival de Màlaga i jo no li veig la qualitat per enlloc. Potser no vaig entendre la poesia, potser és massa peli per a mi, potser no tinc educat el gust…
– El fil conductor: Família desestructurada de l’Espanya més profunda: vist!
– L’argument: Poti-poti de fets, alguns, al meu parer, mal lligats i altres sense relació a la història central.
– El desencadenant de la intriga: Agafat pels pèls.
-El desenllaç: És l’únic que salva una mica la pel·lícula si no fos per l’escena final ensucrada que no calia i que no enganxa gens amb el to de la peli.
-El tractament de les imatges: No està malament, però el més innovador que ofereix són els planols detall: vist!!
– Els actors: Aixó està bé, una pena que no llueixin més.
He de confesar que vaig sortir de la sala amb una sensació millor, els últims 20 minuts la salven una mica, però després de pair-la només em surt ser així de crítica. Potser si hagués vist el mateix en 3 pel·lícules diferents m’hagués agradat més: un thriller que no està mal, un drama que potser tampoc i una de ciència ficció que com no hi han moltes, igual li podrien haver tret suc. Però les tres estan mal barrejades.
En definitiva una peli amb pretencions que acaba fent el ridícul.