Fas llargs trajectes amb metro, tren, avió, etç…, t’agraden les series i tens un iPod amb vídeo o un iPhone? Doncs tinc la web perfecte per a tu, iPodSeries, es tracta d’un web de descarrega directa de series en format especial per iPod, per tant els capítols pesen molt poc i només has de passar-los al iTunes, com diuen ells:
…descarrega, sincronitza i gaudeix…
M’agradat tant la idea que he decidit col·laborar-hi i els he passat algunes series, però sota el nom d’orcadas, el meu altre nom de guerra a la xarxa.
Ja tenim el tràiler de l’esperada pel·lícula del Sr. Allen a Barcelona, que demà s’estrena al festival de Canes, el més destacable és la quantitat de petons que és fan, sobretot un de molt morbós entre l’Scarlett i la Pe, i el tret del final, però no ensenyen gaire sobre l’argument…
Un thriller? Un drama? ciència ficció? Encara no sé que vaig veure diumenge. I és que la pel·lícula 3 diasés l’exemple perfecte de “el que mucho abarca poco aprieta”. Un altre vot de confiança pel cinema espanyol que m’ha fet veure una mala peli.
Premiada com millor pel·lícula al festival de Màlaga i jo no li veig la qualitat per enlloc. Potser no vaig entendre la poesia, potser és massa peli per a mi, potser no tinc educat el gust…
- El fil conductor: Família desestructurada de l’Espanya més profunda: vist!
- L’argument: Poti-poti de fets, alguns, al meu parer, mal lligats i altres sense relació a la història central.
- El desencadenant de la intriga: Agafat pels pèls.
-El desenllaç: És l’únic que salva una mica la pel·lícula si no fos per l’escena final ensucrada que no calia i que no enganxa gens amb el to de la peli.
-El tractament de les imatges: No està malament, però el més innovador que ofereix són els planols detall: vist!!
- Els actors: Aixó està bé, una pena que no llueixin més.
He de confesar que vaig sortir de la sala amb una sensació millor, els últims 20 minuts la salven una mica, però després de pair-la només em surt ser així de crítica. Potser si hagués vist el mateix en 3 pel·lícules diferents m’hagués agradat més: un thriller que no està mal, un drama que potser tampoc i una de ciència ficció que com no hi han moltes, igual li podrien haver tret suc. Però les tres estan mal barrejades.
En definitiva una peli amb pretencions que acaba fent el ridícul.
Hem activat una nova opció al bloc que us permet incloure una imatge a la icona d’els vostres comentaris, com teníem fins ara nosaltres com ha escriptors del bloc.
Es tracta de Gravatar, una aplicació on-line que associa el teu email, necessari per a poder fer comentaris a qualsevol bloc, amb la imatge escollida coma a avatar, és molt senzilla d’utilitzar, però n’he fet una petita guia:
Aneu a aquesta direcció gravatar.com, i introduïu el mail amb que acostumeu a utilitzar per a fer comentaris, això us envia un mail de confirmació a aquesta adreça, on nomes heu de clickar a l’enllaç que us arriba, llavors us redirecció de nou a la web de gravatar, per que introduïu un nom d’usuari i un password:
Feia temps que no gaudia tant d’una sèrie com per veure-la per segon cop en poc temps, la vaig veure en el seu moment a ritme d’EEUU subtitulada en castellà, i ara l’estic veient a ritme de la Fox Espanya, per cert com perden els actors secundaris amb el doblatge.
Un policia decent troba a una escena d’un crim a una nen el qual acull en adopció, amb els anys descobreix que el nen ja adolescent te instints d’assassí en sèrie, i per a protegir-lo i com no el pot redimir crea un codi: ‘només matar a qui s’ho mereix’ i l’ensenya a esborrar les proves, i com forense expert en sang, si si heu llegit també és policia, té accés a les fitxes policies d’els qui escapen de la llei.
La sèrie és des del punt de vista de l’assassí, ens introdueix dins del cap de Dexter, el que pensa, el que l’impulsa a escollir les víctimes, les pors a ser descobert envoltat tot el dia de policies, les tècniques, i no suficient amb això al llarg del 12 capítols de la primera temporada vas descobrir el passat i el per que és com és.
Els guionistes fan una bona feia a l’hora de transmetre les sensacions que viu el personatge, sents empatia, el patiment, les motivacions, els plaers…
Un altre encert és ambientar-la a Miami, però no la del CSI del ‘chuloplayas’ de l’Horatio, si no una Miami molt Cubà amb molt mestissatge, amb una atmosfera calorosa i opressiva, molt allunyada de la típica imatge de Miami, per cert creus que l’Horatio serà capaç d’enxampar a Dexter…??
Ah si, coneixereu el prota per ser una d’els personatges de ‘A dos metros bajo tierra’, una altre tros de sèrie.
Un thriller? Un drama? ciència ficció? Encara no sé que vaig veure diumenge. I és que la pel·lícula 
Translate
