Ets angles? doncs dona suport a la selecció d’espanya…

Angles? emprenyat amb la teva selecció, per que no van a l’Eurocopa 08? doncs dona suport a Espanya, que t’ho passaràs millor, no cal saber castellà per que l’himne no te lletra, i per a seguir la tradició ells tampoc guanyen mai !!!

Aquest gag esta firmat per la tv esportiva d’Sky Sport, i ara tocaria dir allò de quina idea preconcebuda que tenen de nosaltres, sentir indignació, emprenyar-te, doncs no, per que com a català no em sento gens identifica amb amb aquests clixés, així que gaudeix del vídeo, que jo he rigut molt…

Mecanoscrit.com, descarregues en català

Arrel d’escoltar el podcast de mossegalapoma.cat, un especial sobre la ciència en català conec el recomenable web de Mecanoscrit.com, es tracta d’un web d’enllaços per a programes p2p, tipus l’eMule, per a descarregar pel·lícules i series en català, tot referent a la ciència-ficció, fantasia i terror, varies d’Star Trek, Stargate, Babylon 5, Farscape, la mítica Buck Rogers, La Dimensió Desconeguda, El Nan Roig entre d’altres, i moltes moltes pelis…

Recordem que les descarreges no son il·legals si es fan sense anim de lucre.

Ha mort Arthur C. Clarke.

L’escriptor de les novel•les de ciència ficció tan famoses i premiades com Cita con Rama o 2001: Odisea en el Espacio, que es va adaptar al cinema amb el mateix títol per part de Stanley Kubrik, ens ha deixat a l’edat de 90 anys, Sir Arthur Charles Clarke, més conegut com Arthur C. Clarke.

  

Va assentar la base científica de l’òrbita geostacionària anomenada en el seu honor Òrbita Clarke, i per la que va rebre el reconeixement del món científic, per a qui no la conegui és la òrbita en la que giren els satèl•lits sempre per d’amunt del mateix punt de la terra, com per exemple el Meteosat, un d’els grans progressos del segle passat.

Nomenat Cavaller del Imperi Britànic el 1998 ens ha deixat frases com aquestes:

• Aún tiene que probarse que la inteligencia tenga algún valor para la supervivencia.
• Cualquier tecnología suficientemente avanzada es indistinguible de la magia.
• Cuando un científico prestigioso pero anciano afirma que algo es imposible, lo más probable es que esté equivocado.
• La inteligencia del planeta es constante, y la población sigue aumentando.
• Los microprocesadores se están metiendo en todo. En un futuro cercano no habrá ningún accesorio -salvo una escoba, acaso- que no tenga un procesador dentro.
• Los políticos deberían leer ciencia ficción, no westerns o historias de detectives.
• No creo en Dios pero estoy muy interesado en él.
• Qué inapropiado llamar Tierra a este planeta, cuando es evidente que debería llamarse Océano.
• Una fe que no pueda sobrevivir la colisión con la verdad no vale muchos arrepentimientos.
• Cualquier profesor que pueda ser sustituido por una máquina, debería ser sustituido por una máquina.

Frases obtingudes de “http://es.wikiquote.org/wiki/Arthur_Charles_Clarke“

Una opinió sobre: Los falsificadores

Aquesta ha estat guardonada amb l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.

És una història de nazis, jueus i camps de concentració. Vaig surtir del cinema més o menys satisfeta, però m’ha semblat d’aquelles pelis que passen sense pena ni glòria, un dia les veus i l’altre les oblides, no t’empenedeixes d’haver-la vist, passes una bona estona, però a la sortida, de tornada a casa no parles d’ella.

Malgrat que el detonant de la història m’ha agradat, al desenllaç de l’argument no hi ha sorpresa. M’ha semblat exessivament austera, en punts és quasi frívola. El que m’ha agradat molt, ha estat la música, elegantíssima.

Em va agradar molt més la guanyadora de l’any passat, La Vida de los Otros, si em va semblar una gran pel·lícula.

No està malament, però crec que hi ha millors opcions a la cartellera.

Una opinió sobre: En el punto de mira.

Un exemple clar de com una bona idea es pot convertir en un malíssim resultat.

A En el Punto de Mira el president dels Estat Units pateix un atemptat a Salamanca durant un acte oficial, a partir d’aquí es presenten les 8 visions de 8 personatges ben diferents fins a descobrir que ha passat de veritat.

A la primera part de la pel·li exposa l’atemptat i es veu la mateixa seqüència 8 vegades, 1 per cada protagonista. Fins aquí bé, s’ha d’aguantar com la resta de la sala fa bromes sobre veure la mateixa escena tans cops, però en fi, inconvenients d’anar al cinema(*). A parir d’aquí, el que prometia es converteix en un garbuix de personatges sense cap ni peus ni cuartada, un desgavell de trets, explosions i persecucions sense sentit, uns extres espanyols de centre-amèrica (perquè diuen Salamanca quan volien dir Mèxic?!) i un seguit de sensibleries i tòpics que no es creu ningú. Personatges sense història ni credivilidad, dolentíssima ambientació, pitjor argument, final que no s’entén… aixó si, acció, persecucions, explosions…

Crec que si la pel·lícula no hagués començat tan bé hauria estat més benevolent en la meva opinió i en la meva puntuació al Filmaffinity, però no es pot posar la mel als llavis per no res.

(*) Malgrat tot, jo sempre prefereixo veure una pel·lícula al cinema amb altres espectadors que molesten, que la mateixa pel·lícula a casa, tranquil·lament peró amb una pantalla molt més petita.