Arxius

Archive for Febrer, 2008

Tres opinions sobre: Sweeney Todd, el barbero diabólico de la calle Fleet.

27/02/2008 Laura 6 comentaris
Aquesta setmana en lloc d’una en llegireu tres d’opinions, i és que el Tim Burton té algun seguidor entre els que participem del blog.
El musical del Burton, nominat a tres Oscars (Johnny Deep, direcció artística i vestuari) ha estat guardonada amb l’Oscar a la millor direcció artística.
Com es presenten els títols al començament de la pel·li ja em va agradar. L’ús que fa servir del color em va semblar molt atractiu: el Londres fosc en contrast amb el color d’una sang molt de mentida vermell brillant, les imatges del passat o del futur d’un color tant cridaner… tot molt ben trobat. El vestuari em va semblar exel·lent. I l’actuació de Helena Bonham Carter en el paper de Mrs. Lovett m’atreviria a dir que quasi millor que la de Jhonny Deep, sense desmereixer-la, que aquest noi fa de perles aquests papers “poc convencionals”.
Malgrat l’Oscar a No és país para viejos, jo us recomanaria molt abans aquesta.

Un altre opinió.

Markus

markus.jpeg

Començar dient que, primer de tot s’ha d’anar al cinema amb els deures fets, crec que és necessari saber que és el que es va a veure, et pots trobar amb sorpreses agradables o desagradables, i millor anar preparat o no anar.

Aquesta pel•lícula és un gran exemple, quan estàvem al cinema, vam haver d’estar aguantant a una colla de brètols, que estaven just darrera. Cada cop que algú cantava es fotien a riure, més o menys cada 10 minuts un d’ells deia, “vaya Mierda, me voy” i un altre desgraciat no parava de fer sorollets amb una bossa.

Si no t’agrada la pel•lícula, fot el camp, però no molestis.

Com molt bé va dir l’Edu quan sortíem “Aquest tipus de gent es pensa que com no els hi agrada a ells a la resta tampoc ens ha d’agradar…”

No tothom sap quan va veure aquesta pel•lícula, que és tracta d’un musical, així doncs ens trobarem que els diàlegs son pràcticament nuls, la historia s’explica mitjançant cançons (Johnny Deep em torna a sorprendre en un registre desconegut, com a mínim per mi).

El film és Tim Burton en estat pur, la fotografia és firma de la casa així com els colors, l’ambientació (increible!!!) si us agrada Tim Burton gaudireu força.

Coincideixo amb la Laura, que Mrs Lovett està en un nivell molt alt, potser comparable amb en Johnny Deep, encara que crec que ell està un punt per sobre.

En general per mi la peli te un 9, no li poso un 10, perquè no sóc un apassionat dels musicals però aquest s’ho val.

jo.jpgIacobus

Els que seguim a Tim Burton i Johnny Depp ja sabíem quin tipus de pel•lícula anàvem a veure, les atmosferes que crea Burton als seus films son sublims, només falta recordar Sleepy Hollow, el jinete sin cabeza on tota la peli està rodada en un decorat, i aquesta no és menys, a estones podria passar per estar feta en blanc i negre i únicament destaca el color vermell irreal de la sang, el vestuari és perfecte, tots els actors estan molt i molt bé, un punt a favor de les interpretacions, al meu entendre, es que les cançons estan cantades i enregistrades en directe, no com es fa habitualment que desprès es graven al estudi i s’afegeixen a la imatge, crec que la suma de cançó + interpretació els dona més força, a més no estan doblades si no subtitulades, únicament doblen els moments on es parla, cal dir que el creador d’aquest musical, Stephen Sondheim, tenia per contracte la possibilitat de vetar a qualsevol actor que no l’hi fes el pes cantant…

Per a mi Johnny Depp es el millor, les cançons de ràbia i venjança em van posar els pels de punta, empatitzes perfectament amb les ganes que te de sang, però com a he dit tots els actors estan molt bé, Helena Bonham Carter es nota que no fa únicament la peli per ser la dona de Burton, ja que està quasi-bé al nivell de Depp, i comentar el paper de Sacha Baron Cohen, si si el de Borat, un paper que dona el punt graciós.

A mi en general no m’agraden els musical, però aquest és una excepció.

I per favor, abans d’anar al cinema informat mínimament de vas a veure, no es el primer comentari que sento sobre aquesta peli, de gent que no sap on es fica, que fan soroll, que no paren de queixar-se, que volen marxar, si us plau, no toqueu els picarols al altres, si a tu no t’agrada no vol dir que als altres si ens agradi, a més crec que al tràiler queda força clar que canten…

Categories:Cinema, Cultura

Raons per no votar al PSOE (ni al PP)

Llegint un dels blocs que segueixo a diari, Mangas Verdes, me trobat amb una referència a una pàgina web “Rebelion” que m’ha sobtat i m’ha agradat molt, perquè llista 31 raons per no votar al Psoe (ni al PP), i el tema està en que diu moltes veritats, encara que no ens agradi (o sí), potser algunes més encertades que d’altres, però si més no, veritats com temples.

Us pregaria que perdeu 10 minutets en llegir-ho, realment crec que val la pena.

El problema que veig és que crec, que sóm massa porucs, per exigir els nostres drets com deu mana, quelcom semblant vam publicar no fa molt, o com a mínim amb el mateix esperit, que és intentar donar una lliçó a la merda de partits polítics que ens governen i ens prenen el pel i a nosaltres a sobre sembla que ens agradi, vergonyós.

Categories:Curiositats, Política

PRISION BREAK: TERCERA TEMPORADA

25/02/2008 Bea 5 comentaris

No sé vosaltres, però jo estic enganxadíssima a aquesta sèrie. Us la recomeno 100%. Si no la coneixeu, us en faig cinc cèntims:

2 germans: Michael i Lincoln. Aquest segon, comdemnat a la pena de mort per un assasinat que no va cometre…conspiració des de les arrels del govern…el seu germà, enginyer amb un prometedor futur, farà tot el possible i l’impossible per FER JUSTÍCIA i treure’l de la pressó …encara que li costi la seva pròpia vida…

Aquesta nit, a les 21.30 h., primer capítol de la 3 ª Temporada a la FOX.

Categories:Televisió

Un Any de No em toquis els Picarols!!!

Doncs sí, sembla que va ser ahir, quan em vaig decidir a crear el bloc, i ja fa un any, tot va sorgir com una idea d’exposar allò que se’m passés pel cap, fent una mica de crítica, opinió personal…

Cal dir que del projecte inicial (si es pot dir projecte) el tema ha perdut una mica la essència, cal dir que no és fàcil portar un bloc, no per la feina de muntar-ho si no de mantenir-ho, de saber de que parlar i fer-ho de manera coherent. Si a més li afegeixes que no parles d’un tema en concret, la dificultat puja una miqueta…
Al poc temps és va unir en Iacobus, només diré que si encara estem funcionant és en gran part d’ell sobretot a una de les fases per les que passen la majoria de bloggers, que és la de… com dir-ho… de “desinflat”.

Les fases del blogger vindrien a ser (més o menys) aquestes:

1.- Inici. Busques temes, parles de gairebé tot, mires les estadístiques, mires quantes persones han entrat al blog, mires quantes persones han fet algun comentari, intentes enllaçar amb altres blocs per veure si pots augmentar el nombre de visitants, i així constantment cada cop que has completat la roda, tornes a començar, el camí del treball a casa el fas neguitós, haurà entrat algú mentre no has estat connectat??? quins nervis

Als sis mesos menys o menys comença l’altre fase…

2.- Avorriment. Busques temes, no saps de que parlar, ja no mires les estadístiques, ja no mires quantes persones han entrat des de la última setmana, mes o jo que se el temps… te n’adones de que han fet un comentari perquè t’arriba un mail avisant (i realment et fa mandra anar a mirar a veure qui collons ha estat), el nombre de visitants te la bufa…

als quatre mesos (suposo) arriba la fase definitiva

3.- Que faig? tens dos opcions, com el blog te la bufa en general, la més fàcil és tancar la paradeta, és el que fa la gran majoria abans d’arribar a l’any (jo personalment he estat uns quants cops a punt de fer-ho), però, no estàs sol, encara que sembli mentira, encara hi ha algú que visita el blog per veure si has escrit quelcom, les amistats et comencen a dir:

Amics- Ei tiu que passa amb els Picarols???

Markus- Otia, no sé tius, és que ja no és el mateix, la gent no hi participa, tinc la sensació d’estar parlant sol…

Amics – Però que dius, si jo el visito cada dia a veure si has “postejat” alguna parida…

A- I jo

A- Jo també entro cada dia.A- Es clar, tiu no ho deixis.

M – Que cabrons, i no podrieu fer algun comentari de tant en tant

A – Ja tiu, però si fa segles que no dius re

M – Però si jo no escric re perquè vosaltres no participeu!!! Cony!!!

A – Tiu, tu estàs tarat!!! 

M – Doncs, potser sí… (m’estic fent vell) 

Iacobus- Veus tiu la gent ens necessita (¿¿¿???)… anem fent, sense matar-nos, postejem quan tinguem ganes i ja està tiu

I – per mi seguim, eh???…

M – … mmm…

M – Vols dir??? és que no se…

I – Que sí home!!!

I – Tu fes el que vulguis, jo aniré fent.

M – Pos fale…

Laura – Doncs si no us sembla malament jo també segueixo amb la meva secció

M – Ok, com vulgueu

Bea – Ei ei ei, jo també faig la meva, no?

M – Feu el que us surti dels picarols…

En definitiva, arribar a l’any és molt important, i jo me n’adono, perquè tot es torna més lògic, més normal, més progressiu.

Postejo quan em ve de gust, vaig comprovant les estadístiques, de tant en tant, però quant me’n recordo i per suposat, gaudeixo més del bloc i del que publiquen els meus companys, que ho fan de meravella.(Ha quedat una mica engantxos, no?)

Entre el Iacobus la Laura i la Bea és fan càrrec més que un servidor, en mantenir aquest bloc, podríem dir “familiar”.

Categories:Coses Nostres

2ª TROBADA PICAROLENCA: “UN SOPAR MEDIEVAL”

22/02/2008 Bea 10 comentaris

Doncs aquesta és la proposta perquè tornem a retrobar-nos i passar una bona estona ! el lloc proposat és Besalú, poblet medieval de la província de Girona. La idea és passar  la tarda en aquesta vila comtal, passejant pels seus entorns, carrers enpedrats, banys jueus…deixar als nostres estimats i aficionats al món de la fotografia fer moooooltes fotos, i cap a les 21.30h dirigir-nos cap a l’esglèsia-hospìtal de St. Julià, a on el Comte Tallaferro i la seva cort ens esperen per gaudir d’un bon sopar amb espectacle medieval!

 Pel que he pogut llegir, s’ha de reservar taula amb antelació perquè hi ha limit de 80 persones, però millor us adreço a la web on podreu trobar tota la informació que ara us pot venir al cap de preguntar: www.soparsmedievals.com .

Ho passaríem bé, oi? Doncs el primer pas sería proposar-ne data…QUAN ?? Només fan sopars dissabtes a la nit, així que l’opció divendres quedaría descartada.

S’obre la llista de proposta-data i d’apuntar-vos a aquesta trobada !! ANIMEU-VOS !!

Categories:Coses Nostres, Historia