Fons d’Escriptori
Com ja sabeu tenim un apartat de fons d’escriptori, que esperem que poc a poc vagi creixent en quant a nombre de wallpapers, a més a més em pensat que hi ha gent que li agrada tenir en el fons d’escriptori inclòs el calendari, així doncs, aprofitant que estem a principis de més us deixo el primer.
Gener:
Molt guapa la foto !!!
L’artista és algú de vosaltres ? Si és així deu n’hi do.
Jordi SB
11/01/2008 a 10:45
Doncs si Jordi, jo mateix, una visita que vaig fer a banyoles juntament amb la meva dona van sortir coses interessants, encara no les he tractat totes, de fet aquesta és la segona d’unes cent i algo, ja saps com va aixó.
Per cert, moltes gràcies Jordi.
Markus
11/01/2008 a 11:02
Doncs, xapó !!!
Per cert, l’has fet amb Gran Angular ? i diria que has aplicat tècniques “HDR” (High Dynamic Range) no ?
Ja fa temps que tinc ganes de provar de fer algun muntatge amb “HDR”, però encara em queda mili, jejejeje.
Enhorabona Markus.
Jordi SB
11/01/2008 a 16:48
Doncs la veritat és que no ,Jordi SB, es un 18-55 i sí és tracta d’un HDR, la veritat es que és un tractament molt curiós.
Jordi SB, no et queda gens de mili per fer HDRs, això t’ho asseguro, jo no fa un any que m’he enamorat de la fotografia i no he fet cap tipus de curset, i alguna vegada em surten coses maques i tot.
Agafa una fotografia que t’agradi però que creguis que li falta quelcom (ja se que fas servir RAW així que ho doncs per fet) no se quin programa fas servir per tractar el RAW, a mi m’agrada molt el Adobe Lightroom (gràcies Iacobus) te tot allò necessari per donar el toc d’inici a la foto.
He llegit a molts llocs que només es necessiten tres fotografies per fer els HDR, i és veritat, pots generar sense problemes un HDR amb tres fotografies, inclòs amb dos, i si m’apures, amb una sola foto pots fer obtenir alguns resultats bastant curiosos, però, quantes més fotografies facis servir millor i segons la meva manera de veure-ho, les ideals son cinc, i m’explico…
La finalitat del HDR, és la de donar a la fotografia una qualitat que per si mateixa no pot tenir mai, que és el funcionament (potser seria millor dir resultat) del iris del ull humà, és a dir, nosaltres podem estar mirant un paisatge o un monument o un interior de qualsevol lloc, i la llum que fem servir per mirar els diferents aspectes de la imatge l’anem variant segons ho necessitem, la camera també fa això però quan realitzem la fotografia congelem un sol enfoc, pel que tenim la llum idònia per l’enfoc que em realitzat, però poden haver parts de la imatge que quedin un pel fosques o clares o ambdues.
I per tot això quantes més imatges que tinguem amb els diferents rancs de la imatge millor.
Les cinc imatges jo les genero de la següent manera, la primera ha d’estar totalment compensada a 0
després, per exemple, faríem les sobreexposades a -2 i un altre a -4.
i per últim les subexposades a 2 i 4.
Així tindrem una imatge amb cinc exposicions diferents tenint tots els rancs ben diferenciats.
A partir d’aquí obriríem les 5 fotos amb un programa destinat per aquest afer, com per exemple el photomatix, que està disponible per a Mac, encara que no és gratuït.
El propi programa s’encarrega de juntar les fotos i alinear-les (cosa que en el teu cas no caldrà per que fas servir RAW i les imatges seran totalment idèntiques) però ho fa de totes maneres.
Llavors un cop que tenim aquesta sola imatge, fem servir el que se’n diu tone mapping, que és per començar a tocar els valors de color, saturació de tots els aspectes de la fotografia, i aquí és on em de fer gala de la nostre part artística…
Si t’animes i necessites un cop demà, t’ajudaré amb el que pugui.
Mare meva quin rotllo acabo de deixar anar…
Markus
11/01/2008 a 18:25
jajajajaja, cap rotllo home, ho has explicat prou bé.
La veritat és que has descrit la tècnica del HDR de conya, afegir que hi ha càmeres que duen un “programa” o “opció” que es diu “Brachetting” això normalment fa 3 preses variant automaticament el tipus d’exposició.
Penso que el que comentes d’utilitzar 5 instantànees és molt interessant i efectivament la lògica que apliques en quant a subexposar i sobrexposar és la més apropiada.
Realment, com dius amb el software d’avui en dia, aquesta tasca és molt menys feixuga i realment els resultats són sorprenents, tant com els del teu fons d’escriptori, de fet, els que no sapiguen que és l’HDR només han de mirar la foto del teu fons de Banyoles i veuran que es veu il·luminada pràcticament tota la foto i es nota com especial.
En quant a l’objectiu depenent del factor de conversió de la teva càmara i depenent de si la vas tirar a una distància focal inferior a 28mm (amb la conversió aplicada) podria tractar-se d’un GA (Gran Angular), no especific com l’ull de peix o d’altres però si a nivell de distància focal. Tot i que pot ser que no sigui el cas.
Ara em queda decidir-me per un software de tractament fotografic intermig, ni molt car ni massa senzill, però que permeti jugar amb els RAW i fer tota mena d’adjustaments.
Moltes gràcies per la teva, d’altra banda enriquidora, informació.
Jordi SB
11/01/2008 a 18:55
Es cert no habia caigut amb lo de “Brachetting”, potser serà perquè com jo no en puc gaudir doncs…;P
També se m’ha oblidat que, hi haurà gent que o no pot fer fotografies amb RAW o no li agrada (que alguns hi ha) i només fan servir JPG o similar, doncs aquests han de fer les fotografies una per una fent les diferentes exposicions.
Ens aquests casos, com el que busquem és tenir una sola imatge, hem d’intentar que siguin totes identiques o el més identiques possible pel que haurem de fer servir un trípode (encara que sigui de dia amb condicions de llum optimes) i si pot ser un disparador, per no moure la camera.
Aquesta opció ho complica una mica més tot, però és el que hi ha…
Per cert també hi ha software gratuït per fer HDR, el que no ho he provat i no sabria dir-te com va…
Markus
11/01/2008 a 19:22
Sí, sí, tenint la possibilitat de fer el RAW hi ha alguns que prefereixen el JPG.
El que estar clar que amb l’HDR (pel que he llegit) la majoria d’aplicacions es recolcen en format RAW per tant si volen aconseguir resultats com els del teu fons hauran de configurar la càmara a mode RAW.
Cercaré el software si trobo algo ja t’ho faré saber, tinc pendent publicar un post de soft interessant, tant per Mac com per Win.
Jordi SB
12/01/2008 a 02:29
Xula xula
vull un 1440×900
Tomàs
12/01/2008 a 23:33
Ei Tomàs, doncs en el meu usuari de Flickr, la pots trobar de 1600×1079
Markus
13/01/2008 a 13:14
Després del desplegament de coneixements, i desde la meva ignorància, he de dir que no sé si l’has feta amb GA, o si és una RAW, o si té HDR o si l’has passat pel MAC dels teus amors o per WIN, però que t’ha quedat molt maco el llag de banyoles i que ja l’estic utilitzat de fons d’escriptori a la feina! (Gràcies a que es podia fer desde el botò esquerra del meu humil ratolí)
Laura
14/01/2008 a 10:23
Ostres !!!
Tant peculiars som parlant ? Espero que només sigui que les paraules tècniques no poden dir-se de cap altra forma.
Com ho veus Markus ?
Per altra banda he vist la secció de Fons d’escriptori, i deu n’hi do quines fotos.
Jordi SB
15/01/2008 a 02:03
Bé doncs, crec que a part de la peculiaritat de la nostre manera de parlar, s’uneix la “passió” en el moment de fer-ho i potser això li dona un aire especial, digue-li freak, geek… o digue-li com vulguis.
Markus
15/01/2008 a 07:30
Millor no ho podies clavar, realment quant parlo de quelcom que m’agrada sovint m’apassiono i aquí es va donar l’apassionament per les dues parts.
De totes formes el tema i en especial la foto s’ho mereixien.
Jordi SB
15/01/2008 a 21:43