Trailers subtitulats i novetats de Star Trek XI

Tenim novetats referents a la nova pel·lícula de Star Trek, la primera és que ja tenim el tràiler en castellà, per a poder-lo veure haureu d’anar al web oficial que han habilitat i l’altre és que al final del mateix podreu veure que l’estrena aquí serà el 2009 i no el 2008, però no diu quin mes, llàstima, i una nova web amb suposades imatges de la construcció de la Enterprise NCC-1701.

Per als que els agrada més el tràiler en l’anglès original us deixo un que he trobat al youtube amb els subtítols en castellà, ja que la traducció no diu exactament el mateix.

Cal d’estacar d’aquest usuari que s’ha currat la traducció, el ‘hegosa’, ja que dins del seu espai podreu trobar molts altres trailers subtitulats, que als que encara no dominem la llegua de Shakespeare és d’agrair, podeu trobar els de Hellboy 2, Sweeney Todd, Hancock, Jumper entre d’altres.

Seguiu llegint per a veure aquests vídeos subtitulats

Fons d’escriptori de febrer

Ja tenim el fons d’escriptori d’aquest febrer, i com amb l’anterior de gener varem tenir una petició aquest també el pugem amb format panoràmic.

Tamanys :  1024 x 768 /  1024 x 640

Una opinió sobre: Expiación i En el Valle de Elah

Després de bastants thrillers i films d’acció tenia ganes de veure una pel·lícula, blanca, sense sang, d’amor… o alguna cursileria de plorar que de tant en tant m’agraden. I si que vaig plorar, sí! dels badalls d’avorriment!!!! Expiación. Más allá de la  Pasión. Quin rotllo de pel·li! La història no em va agradar, inclús em va semblar absurda a molts moments, la nena protagonista és repelent, és lenta, lentíssima… Només em va agradar la música i el vestuari anys 30, quin vestit verd més bonic porta la Keira Knightley al sopar de gala! Vaja una idea vaig tenir! 7 nominacions als Oscar?!?!?!?! Lo siento Edu…

Així que aquesta setmana m’he tornat a deixar portar pel que de veritat sap de cinema i em vist En el Valle de Elah i aquesat sí! Una història de soldats americans a la guerra d’Irak amb crim i investigació per donar ritme a la pel·li. I fins aquí res massa nou ni massa rellevant, però no senyors… Pel·li americana amb autocrítica! De tant en tant hi ha alguna i reconforta. La Charlize Theron molt bé, però perquè cada cop que fa un paper seriós es posa lletja?! És que una dona no pot ser guapa i tenir el cap amoblat, o guapa i interessant, o guapa i treballar amb homes i tot aixó alhora?! Però en fi guapa o lletja la Charlize m’agrada com ho fa, i el Tommy Lee Jones i la Susan Sarandon també. Aquesta sí que és molt recomanable!!

La frase

Et rius de mi per que sóc diferent i jo em ric de tu per que ets igual als demès.

Anonim 

Recuperem aquesta secció que abans havia tingut força èxit.

Sòftbol Viladecans II

Bé doncs, ja fa prop d’un any ja vam parlar d’un equip de sòftbol femení, de fet el millor equip de sòftbol femení des de fa molts anys, que de mode reivindicatiu van posar despullades per a la coneguda revista Interviu, però amb molt bon gust.

En el seu moment aquella noticia va generar una mica de polèmica, dins i fora d’aquest bloc.

S’ha de dir que des d’aquest bloc, és va tractar el tema des de el respecte, encara que alguns dels comentaris van calentar una mica l’ambient.

Bé, deixant de banda les raons que van portar a aquestes noies a despullar-se, nosaltres no som ningú per jutjar-ho, el que si que és totalment incomprensible és que les hagin fet fora del equip.

La raó, segons diuen les noies, és perquè des de que es van despullar i van començar a sortir ens els medis de comunicació, interviu, “caiga quien Caiga” de Tele 5, van començar a ser ‘assetjades’ per la directiva o com va dir la delegada del equip “no han parado de putearnos“. Per contra el President del club el que diu és el següent “Des de que son campeonas la situación es insostenible porque son muy reivindicativas y no las aguanto. Nos critican, nos insultan y me acusan de que me meto dinero en el bolsillo“. (Cal dir que son campiones des de fa molt de temps)

Veient les dues postures, no em queda més que creurem a les noies, simplement perquè raons com “no las aguanto” no em sembla  una raó de pes.

Des de aquí, animem a aquestes noies que segueixin lluitant per allò que és mereixen, però amb un “però” que busquin altres maneres més noves o interessants que el fet de despullar-se, ja està molt vist.

Jo personalment, tornaria a trucar als de “Caiga quien Caiga”, perquè tothom vegi de quin peu calcen els directius del Viladecans.