Una opinió sobre: Stardust

Una altra opinió més… doncs, sí, la cartellera està animada (ja vindran temps pitjors) i jo vinga veure pelis i vinga donar opinions! A més ara opineu vosaltres també i m’agrada llegir els vostres comentaris!

Ahir dimarts vam tenir la oportunitat i la sort de veure la pre-estrena de la pel·lícula Stardust. I dic la sort perquè així quasi no he tingut oportunitat de veure trailers, ni de sentir opinions, ni de saber res més d’ella que és un conte de fades i que tenen un paper el Robert De Niro i la Michelle Pfeiffer. Així que la vaig poder gaudir d’alló més!

 Si us agrada el cinema fantàstic, si no us fa vergonya fer-vos petits de tant en tant per escoltar o veure algún conte i les històries d’amor ensucrades us agraden o com a mínim no us molesten, aquesta és la peli que heu de veure! No cal saber més!

A mi em va encantar!! i és que de tant en tant una mica de dolç ni embafa ni està gens malament…

Gracies, Juan Antonio Cebrián

Juan Antonio Cebrián, un dels gran comunicadors de la radio espanyola a mort, 41 anys, d’un infart, de cop i volta, jo era un gran seguidor del seu programa, La Rosa de los Vientos, un clàssic de la radio de les nits del dissabte i diumenge a les matinades amb 10 anys a l’antena, jo em baixava el programa i l’escoltava entre setmana, historia, curiositats, enigmes d’ara i històrics, intrigues policíaques i d’espies, tipus el cas del plutoni, era un apassionat de l’historia amb varis llibres escrits, mai la va estudiar, era un autodidacta.

Em vaig assabentar de la noticia de la seva mort quan em disposava a escoltar el programa, aquest dissabte quan anava al llit, em deixar de pedra, fins ara era una cita ineludible per a mi, un entreteniment res més, però ara tinc la sensació de que em falta alguna cosa, és una sensació extranya, com I ara que faré?…

Imagino que algun dels seus col·laboradors seguirà amb el programa, però no serà el mateix.

Descansa en pau ‘Amenofis’… i gracies…

Enllaços per a coneixer una mica millor la seva persona i el programa:

• Web oficial de Juan Antonio Cebrián
• Entrevista dels lectors del 20minutos
• Juan Antonio Cebrián a la Vikipedia
• Rosa de los Vientos a la Vikipedia
• Podcast de La Rosa de los Vientos
• Web del programa a OndaCero
• Programa memorial
• Foro de la Rosa de los Vientos
• Llibres de Juan Antonio Cebrián

Una opinió sobre: Fracture

A la espera de la setmana vinent que estrenen alguna pel·lícula que si que tinc ganes de veure, la sessió de cinema no ha anat malament. Fracture és una peli a l’estil de El Crimen Perfecto o Las dos Caras de la Verdad (del mateix director), un thriller que et té enganxat per veure el desenllaç de la història fins al minut últim de film.

L’Anthony Hopkins està molt bé en el paper, el personatge li va com anell al dit. M’ha semblat entretinguda, no és res novedós peró està prou bé, cinema distret.

Lagi, “Antolagia”

Lagi, és un humorista que està desde fa un temps en estat de gràcia, a part de nombroses colaboracions en diferents Tv autonómiques també te un espectacle setmanal al Teatreneu (c/terol, 26-28)  de Barcelona tots els dissabtes a les 19:00h, l’espectacle és diu “100 x 1 Imitaciones Lagi“.

I també cal dir que resulta tot un éxit en el Youtube, així doncs, aquí us deixo un parell de vídeos.

Josep Lluís Carod Rovira, no Jose Luis.

No és que aquest senyor sigui Sant de la meva devoció, però avans d’ahir (al programa de La 2 “Tengo una Pregunta para usted“) va tenir unes respostes, crec, que bastant encertades i també que va saber posar al seu lloc a tots aquells que l’intentaven… molestar? increpar? ridiculitzar? doncs la veritat és que va passar tot el contrari…

Respecte el segon vídeo, que és per veure’l, estic totalment d’acord amb el Carod Rovira, ja que a mi també em passa, no suporto que em cridin per un nom que no és el meu, jo em dic Marc, aquí i com diu en Carod , a la Xina i no suporto que em diguin Marcos, aquest no és el meu nom i punt.

Els noms propis són noms propis i ningú no te dret a modificar-los.

Una senyora mal informada, però bona persona…

 

Un noi que millor que torni a casa seva i es doni cops de cap a la pared i un cop fet això que aprengui a parlar i a expresar-se una miqueta… vinga noi.

Una senyora que millor em guardo la meva opinió perquè diria barbaritats…